Així vam viure el gran dia: Vicent “Cuiner de l’Any 2016”!
Així vam viure el gran dia: Vicent “Cuiner de l’Any 2016”!
Quedem a les 8 30 del matí, però em de fer alguna trucada, no estem tots, a algun membre de l’equip se li han apegat els llençols!
Ja estem tots en direcció cap al Fòrum, en tota la il·lusió pel món. Més que un restaurant a vegades pareixem una colla d’amics, no parem de riure i de fer bromes, sobretot els membres més joves.
Un cop estem al Fòrum l’emoció s’intendifica. Fem una volta i saludem amics i proveïdors, tant de les nostres terres com d’arreu de Catalunya.
Vicent marxa prompte, i quasi estem més nerviosos nosaltres que ell, l’espera es fa llarga. Per fi comença l’acte, Pep Palau presenta un per un als cuiners i l’últim és Vicent.
Cadascun presenta el seu plat, el nivell és molt alt, de fet David Andrés de Somiatruites va quedar entre els tres finalistes al S. Pellegrino Young Chef 2016; Iolanda Bustos és coneguda per ser una referent a l’Empordà i amb la màgia de les flors als seus plats; Quim Coll està sorprenent a tots amb una cuina on els vegetals són els protagonistes i la proteïna animal potencia el sabor i Alain Guiard ha transformat una “vermuteria” amb alta cuina, uff, quin nivell tots!
Finalment Vicent surt a presentar el seu plat, la roda de bicicleta. Un gran referent gastronòmic de les nostres terres, Juanjo Roda, conegut com “el xiquet de Vinaròs” porta tots els utensilis a cadascun dels restaurants. És un orgull vore la nostra terra representada al Fòrum, qui ho anava a dir fa uns anys!
Comença Vicent i es fica nerviós, però a mesura que té els ingredients controlats ja es fa amb la cuina. Tots es queden sorpresos amb el plat. És el plat dels aperitius del menú degustació d’El Tour de l’Antic Molí, es tracta d’una volta amb una contrarellotge i 4 etapes que recorre les Terres de l’Ebre, Matarranya, els Ports i Maestra. En ell tastem ingredients de cada zona, i incloem elements del món de la bici.
Acaba i quedem molt contents, se n’ha sortit bé, no ho dubtàvem! Estan tots els cuiners reunits i van avisant a tots els finalistes. Només quedava Vicent i pensant que li anaven a donar un reconeixement de finalista li diuen que és el premi! No s’ho acaba de creure i entre llàgrimes d’alegria el rep.
L’emoció de tot l’equip és tan gran com la d’ell, només podem l’abracem i el felicitem, sabem tot el que ha fet per arribar fins aquí, com diu Marisín: “sempre ha estat un lluitador nat. Ha treballat molt i s’ho mereix.”
Els mòbils no paren de sonar, estem desbordats, no parem de donar les gràcies. Aquest premi és
A la nit anem tot l’equip a sopar i a celebrar-ho, estem molt cansats, ha sigut un dia molt dur, però l’ocasió s’ho mereix! Ens acomiadem i una part de l’equip es queda, ja que demà visiten el Fòrum amb tranquil·litat, els altres baixem.
Pel camí Anna ens comenta com va començar. Fa 12 anys, Vicent treballava al restaurant dels seus pares i va voler fer el seu camí. Es va fixar amb el restaurant que on està ara, i començà a fer obres amb l’ajuda dels seus familiar. Fins a l’últim dia tots feien de paletes, i el 15 d’Agost del 2004 canvien la roba d’obrer per la de cuina i fins aquí ha arribat.
De nou només vos podem dir gràcies per tot el que heu fet. Nosaltres seguirem treballant com ara, volem ser sempre per a vosaltres el millor cuiner
