Crònica especejada del nostre viatge a Münster

Una experiència gastronòmica sobre rodes

Fa dos dies vam tornar del nostre viatge de 5 dies a Münster, vam aterrar a terres alemanyes divendres i vam tornar-nos-en el dimarts. Uns dies molt interessants i divertits, en bona companyia, dels quals, en la nostra experiència, en destacaríem la gran varietat de sopes que vam poder degustar.  No podem passar per alt la qualitat i particularitat dels pastissos que s’elaboren en aquestes terres. En el següent text hem especejat una crònica de la nostra estada a Münster, l’hem capitulat per temàtiques, perquè cadascú esculli què vol llegir de la crònica i com ho vol llegir:

Les sopes i algun plat més

L’aeroport que ens va donar la benvinguda va ser el de Colònia/Bonn. Vam aprofitar per fer un petit passeig per la ciutat on es van inventar les colònies aromàtiques, especialment vam visitar la seva catedral, on hipotèticament estan enterrats els reis macs. Després d’això ja vam anar a Münster. A la casa on ens vam hostatjar, ens esperaven amb una sopa de formatge sobre la taula, un menjar típic d’Alemanya, molt adient per a celebracions o dies especials. Era una sopa aromàtica, cremosa i molt gustosa, semblant a una sopa vichyssoise, però amb formatge cremós i carn picada.

Tant l’hola com l’adéu a Münster el vam celebrar amb sopes. La vespra al nostre vol de tornada vam anar sopar a un restaurant molt bonic amb menjar tradicional, es deia Alten Gasthaus Leve. Es tracta del restaurant més antic de Münster, data del 1607. El local compta amb un ric mobiliari amb rajoles guarnides, pintures a l’oli, gravats i altres antiguitats. En ell es poden degustar plats de mercat i elaboracions típiques d’alemanya, més concretament de la Westfàlia. Ens va sobtar que la carta tingués un apartat independent dedicat exclusivament  a les sopes. Vam escollir una sopa de tomàquet, una de pèsols i una de rave. Estaven bones, la millor possiblement era la de rave, menys eixuta que la de pèsols (que semblava un guisat mediterrani) i menys avorrida que la de tomàquet amb crema de ginebre.

De segon, els menjars més pròpiament alemanys que vam menjar van ser l’assortit de frankfurts, el porc  cobert d’una salsa de ceba i la vedella farcida amb col. El plat més espectacular va ser l’últim que hem esmentat, ja que la carn conformava al centre del plat una espècie de caneló. La salsa de ceba del segon plat també tenia el seu impacte visual, ja que enteranyinava tota la carn d’una manera molt genuïna. L’assortit de frankfurts acompanyat de col tenia la seva gràcia, donat que te’n permetia degustar quatre tipologies diferents, dues amb forma d’hamburguesa fetes amb sang. Però el sabor no tenia res fora del normal tret d’algun matís gairebé insignificant.

Un altre restaurant que us recomanem és Schlossgarten Münster. Allí ens vam asseure a la taula a les 11 del matí i ens vam aixecar vora les 5: hi vam esmorzar i dinar. El restaurant estava ple de gom a gom, i n’hi havia una gran varietat de productes a escollir i estava tot boníssim. Era un bufet lliure que oferia molts plats i productes típics: diferents pans tradicionals (Pa de blat i sègol, amb llavors de carabassa; Multi-cereals…), pastissos (de fruits vermells, de cireres, strudel…), diferents cremes (per exemple la tradicional Herrencreme “crema per a homes” , que es com una crema de vainilla força líquida amb una mica de licor), diversos embotits tradicionals (pernil genuí, mortadel·les…).

Mercat de dissabte i dimecres

Dissabte al matí vam anar al mercat de Münster. Aquest es porta a terme dos dies a la setmana, dissabte i dimecres, i només s’hi exposen articles de menjar, flors i una petita mostra de bijuteria. Es realitza al centre de la ciutat, concretament a la plaça de la catedral, recentment restaurada. En aquest casc antic s’acumulen les façanes més antigues i cuidades, i la ciutat es fa més compacta, en la resta de Münster les cases estan més espaiades, no compten amb gaires pisos, i solen disposar de jardí propi, amb el qual la ciutat agafa un aire tranquil i gairebé de poble (tot i que es tracta de prop de 300.000 habitants). L’ambient al mercat era agradable, hi havia molta gent i ens va sorprendre que no paraven de menjar pel carrer productes i plats que havien comprat al mateix mercat. Nosaltres vam menjar peix fregit arrebossat que et feien al moment. De postre, gofres que a alemanya són diferents dels que mengem a Espanya, tenen forma de flor i són més tendres, tot i que també compten amb el característic aroma dolç que sempre convenç.

Bicicletes i altres atractius de la ciutat

Durant la nostra estada a Münster ens vam desplaçar en tot moment amb bicicleta. Münster és la ciutat amb més densitat de bicicletes de tota Alemanya, hi ha més bicicletes que persones que hi viuen. El carril bici està molt ben senyalitzat i el seu recorregut és del tot funcional, un bon exemple per a les nostres ciutats que volen fomentar aquest transport. Un recorregut recomanat és circular per la Promenade, un passeig tranquil, acompanyat de natura i del riu Münstersche. També vam passejar pel casc antic, on les façanes en forma de triangle estan per tot, la façana més espectacular és la de l’Ajuntament, construïda   a   mitjan   segle   XIV. Aquests tipus de façanes gòtiques també les vam trobar en un viatge anterior a Bèlgica, en la ciutat d’Amberes.

Per una altra banda, sorprèn el munt de temples que es concentren al mateix centre, en aquest sentit és significatiu que la ciutat té el seu origen com un petit monestir.  L’Església de Sant Lamberti té un valor afegit a la resta, belles i monumentals totes elles, i és el munt de llegendes i històries que aplega, ben simbolitzades en les gàbies que encara pengen de la torre. Sembla ser que en elles es van penjar els cossos d’alguns heretges encapçalats per Jan Van Leiden, els quals a principis del segle XVI defensaren a mort, literalment perquè el càstig era la decapitació, principis com la poligàmia.

També vam visitar el dic on vam poder veure com abaixaven el nivell de l’aigua d’una zona perquè els vaixells poguessin travessar. Va valdre la pena! Münster està situada a la zona nord-oest d’Alemanya, a uns dos-cents quilòmetres d’Holanda, per això pensem que potser aquest dic també pot ser motivat, com els dics d’Holanda, a que el nivell del mar és superior al del terreny. Els dics són necessaris per controlar el risc d’inundacions, així com  per regular l’impacte de les onades en determinades zones i encarrilar l’aigua.

Un dels atractius que ens va faltar per visitar va ser el Museu Picasso de Münster d’art contemporani, molt popular a Alemanya. El viatge no ens va donar per a més, però ens ho guardem per a una pròxima tornada a la ciutat.

Com podeu veure dies molt atapeïts d’activitats, on no vam tenir temps ni de veure la televisió. Bé, ni que haguéssim volgut no l’haguéssim pogut veure perquè als pisos d’estudiants d’Alemanya no hi ha menjador o salsa d’estar  per veure la televisió!